Pneumònies agudes

La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó. Sovint se la descriu com, alhora, una inflamació pulmonar parènquima-alveolar i una repleció alveolar anormal amb consolidació i exsudació de fluids.

Els alvèols són bosses microscòpiques plenes d'aire dels pulmons, encarregades d'absorbir l'oxigen. La pneumònia pot deure's a una varietat de causes, incloent-hi infecció per bacteris, virus, fongs o paràsits, o una lesió química o física dels pulmons. La seva causa també pot descriure's oficialment com a "idiopàtica" (és a dir, desconeguda) quan s'han exclòs les causes infeccioses.

Els símptomes típics associats amb la pneumònia inclouen tos, dolor toràcic, febre i dificultats per respirar. Les eines de diagnòstic inclouen les radiografies i una examinació de l'esput. El tractament depèn de la causa de la pneumònia; la pneumònia bacteriana és tractada amb antibiòtics.

TRACTAMENT

La majoria de casos de pneumònia es poden tractar sense hospitalització. Típicament, els antibiòtics orals, el repòs, la ingestió freqüent de fluids i la cura a domicili són suficients per una recuperació completa. Tanmateix, els malalts de pneumònia que tenen dificultats per respirar, els que tenen altres problemes mèdics i la gent gran poden necessitar un tractament més avançat. Si els símptomes empitjoren, la pneumònia no millora amb la cura a domicili, o es produeixen complicacions, sovint es fa necessari ingressar el pacient.

COMPLICACIONS

Fallida respiratòria i circulatòria

Embassament pleural, empiema, i abscessos

Tuberculosi

DEFINICIÓ: La tuberculosi és una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell.

SÍMPTOMES: Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes.

TRACTAMENT: El tractament de la tuberculosi és complicat i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics.

PREVENCIÓ:  La prevenció es basa en programes garbell i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (BCG).

CAUSES: La tuberculosi s'encomana per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen.

CURIOSITAT: Un terç de la població actual del món està infectada amb M. tuberculosis, i cada segon és infectada una nova persona.

Grip

Definició: La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers, provocada per virus ARN.

Símptomes: En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general. En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran.

Prevenció: S'aconsella la vacunació en persones amb un risc elevat com les d'edat avançada o les debilitades però s'ha de tenir en compte que com el virus muta ràpidament la formulació d'una vacuna només serveix per a un any.

Causes: Generalment, la grip es transmet de mamífers infectats a través de l'aire per la tos o per esternuts, creant aerosols portadors del viru

Refredat comú

Definició: El refredat comú és una afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat. Afecta una o més mucoses i es caracteritza especialment per la fluxió o destil·lació que ataca el nas, la boca o el pit.

Símptomes: Els seus símptomes, amb més detall, són eixavuiros, secreció nasal, goteig o congestió nasal –sovint tots alhora o un a cada fosa nasal–, picor, mal de coll, tos, mal de cap i una sensació de malestar general.

Causes: la majoria de les vegades causats per la infecció amb un dels 99 serotips coneguts de rinovirus, un tipus de picornavirus. Al voltant de 30-50% dels refredats són causats per rinovirus, per tant, s'han descrit diversos centenars de virus causants del refredat comú.

Prevenció: La millor prevenció és romandre allunyat de les persones que estiguin infectades, perquè la immensa majoria de les infeccions s'adquireixen per la inhalació d'aire carregat de virus que ha emès una persona infectada en tossir, esternudar o exhalar l'aire durant la respiració.

Tractament: Actualment no hi ha tractament que combati directament als virus del refredat. No hi ha cap medicament o remei a base d'herbes que hagi demostrat de manera concloent la seva eficàcia per escurçar la durada de la malaltia.

CURIOSITAT

http://www.youtube.com/watch?v=uNjEAXy_D-k&feature=fvst

Parotiditis

Definició: La parotiditis, més popularment coneguda amb el nom de galteres, és una malaltia contagiosa que pot ser aguda o crònica, localitzat fonamentalment en una o ambdues glàndules paròtides, que són glàndules salivals majors situats darrere de les branques ascendents de la mandíbula.

Causa: És causat per un virus dels Paramyxoviridae, causant una malaltia clàssicament dels nens i adolescents, encara que pot també causar infeccions en adults sensibles.

Símptomes: Els símptomes inicials de la parotiditis són mal de cap, malestar general, febre ocasional no major a 38 ° C i dolor mandibular, principalment al tacte. Aquestes molèsties es presenten poc abans que aparegui la inflamació i edema facial, provocat pel creixement de les glàndules.

Tractament: No existeix un tractament que sigui efectiu per curar la malaltia. Es basa únicament en la millora dels símptomes, fins que es compleixi la història natural de la malaltia. Entre les mesures generals, cal aïllar el malalt, per evitar major incidència de casos, repòs durant el període febril i proporcionar a la persona afectada medicaments per disminuir la simptomatologia.

Exantema sobtat

Definició: Malaltia vírica que afecta a nens/es entre els 6 mesos i 3 anys. Conegut també amb el nom de “la sexta malaltia.

Contagi: La infecció es transmet per les secrecions respiratòries de nens/es malalts.

Símptomes: Febre alta (39-40ºC), que dura uns tres dies. Després la febre desapareix sobtadament, i apareix un exantema (taques a la pell) de color rosa pàl·lid, localitzat primer al tòrax i posteriorment a coll i cara. Las taques desapareixen en un parell de dies i no van acompanyades de picor o descamació de la pell. Hi ha altres símptomes com és la inflamació de la faringe, l’augment de mida dels ganglis limfàtics a nivell del coll.

Tractament: Antitèrmics tipus paracetamol durant el període febril. Líquids abundants per la febre. Quan apareixen les taques no cal fer res.

Prevenció: El nen/a malalt no ha d’anar a l’escola mentre tingui símptomes. 

Bronquilitis

Bronquiolitis

La Bronquiolitis es una enfermedad respiratoria aguda que clínicamente se define como un primer episodio de sibilancias, que afecta a lactantes menores de dos años y preferentemente en los primeros seis meses de la vida.

El proceso se inicia con un catarro de vías altas que progresa a una dificultad respiratoria de grado variable, sibilancias, quejido, y en ocasiones labios azulados lo cuál lleva a alteraciones en el descanso del niño y rechazo del alimento.

Su agente etiológico principal es el Virus sincitial respiratorio (VRS) en el 80% de los casos aunque también puede ser producida por el Adenovirus, Influenza A2, Parinfluenza tipo III y ocasionalmente Clamydia tracomatis o Mycoplasma pneumoniae.

¿Qué alteraciones observamos en la exploración del niño?

Aumento del número de respiraciones por minuto, presencia de aleteo nasal, utilización de los
músculos intercostales para respirar, palidez cutánea o coloración azulada en labios.

¿Qué complicaciones se pueden observar en estos pacientes? 

1) Agudas:

· Apneas: (pausas respiratorias) 20-25% de casos por VRS .
· Atelectasias
· Neumotórax
· Insuficiencia respiratorio y/o cardíaca
· Convulsiones
· Deshidratación

2) Tardías:

· Infecciones respiratorias recurrentes
· Hiperractividad bronquial
· Lesiones de obstrucción a nivel bronquiolar de grado variable

¿Podemos prevenir ésta enfermedad?

A) MEDIDAS DE CONTROL GENERAL:
Es posible prevenir la transmisión de ésta enfermedad mediante medidas generales como:

1) Identificación temprana de pacientes infectados para su rápido diagnóstico y aislamiento.
2) Lavado minucioso de las manos en todos los ambientes, incluso en el hogar.
3) Limitar los contactos con personas afectas de infecciones del tracto respiratorio.

B) PREVENCIÓN DE LAS INFECCIONES POR VRS:
Se dispone de dos productos:

1) La inmunoglobulina para el virus respiratorio sincitial (IgV-VRS) preparada de donantes seleccionados por los títulos altos de anticuerpos neutralizantes de VRS
2) El palivizumab es un anticuerpo monoclonal humanizado de ratón que actúa sobre la glicoproteína F de superficie del VRS. Se administra por vía intramuscular 1 vez al mes durante los meses de epidemias a niños menores de 24 meses con displasia broncopulmonar o enfermedad pulmonar crónica oxígeno dependiente y antecedente de parto prematuro menores de 35 semanas de gestación.

Su administración no debe ser en ningún caso generalizada.


ANUNCI PREOCUPANT
http://www.noticiasdenavarra.com/2012/01/16/sociedad/estado/alertan-de-que-el-virus-de-la-bronquiolitis-puede-afectar-casi-al-100-de-los-bebes